Centenari Kafka

Constantment, descrivim la nostra realitat com a kafkiana. Moltes vegades, però, com a surrealista. Enguany se celebren cent anys de la mort de Franz Kafka (1883-1924) i del Manifest Surrealista d’André Breton (1924). L’estil de Kafka o l’estil surrealista van ser profètics i han fet que la realitat els hagi copiat, assumit. Normalment, parlem de la literatura com allò que captiva la realitat de forma magistral. Amb més o menys retòrica, fa un retrat del nostre temps. Aquests dos fenòmens, la literatura de Kafka i el surrealisme, no només han fet això, també han impregnat la nostra llengua.

Què vol dir que una cosa sigui kafkiana? Si haguéssim d’arribar a un acord entre totes les qüestions que planteja Kafka en les seves obres seria el següent: com el poder de la burocràcia anul·la les facultats individuals de les persones. O bé, com el poder s’inocula en les nostres vides. No obstant, aquesta idea formulada per Kafka s’expressa dins d’històries i arguments que són molt complexos de desxifrar. Kafka va crear els mites moderns, és a dir, les imatges que per a nosaltres, són imatges col·lectives i per tant, pilars culturals de la nostra condició.

Franz Kafka durant la seva vida va publica un percentatge molt petit del que hem acabat llegint. Això no és una fet estrany si ho comparem amb altres autors coetanis. És un fet que no ens hauria de sorprendre. El que sí que ens pot alarmar és que encara no hem arribat a una conclusió de què se n’ha de fer èticament. És a dir, és legítim llegir les cartes privades d’algú? Com s’ha d’editar un manuscrit amb inacabat i amb faltes d’ortografia? Aquestes qüestions no afecten a la grandiositat de Kafka com a escriptor, simplement amplien la seva condició de profeta.

La seva biografia també ha estat objecte de desig per grans especialistes. L’alemany Reiner Stach ha dedicat quasi 3.000 pàgines en diversos llibres a estudiar detalladament la biografia de Kafka. Pedro Citatti també n’ha dedicat estudis ben interessants. És ben cert que els aspectes biogràfics poden ajudar a entendre l’autor i la seva literatura. Però amb això mai resoldrem tots els dubtes que la lectura de Kafka planteja. Com hem de llegir La metamorfosi o La transformació? Quina relació hi ha amb la cultura jueva a L’artista de la fam o La colònia penitenciària. Per què és inaccessible El castell de Kafka? Quin ús fa del llenguatge jurídic en la seva obra? I de l’amor i del sexe?

Fins fa no massa els estudiants d’ESO i Batxillerat llegien La metamorfosi o La transformació a l’escola. Ara que les lectures obligatòries han desaparegut, si les noves generacions han de descobrir Kafka, hauran de fer-ho pel seu propi peu. Una bona porta d’accés és El castell i La carta al pare. També ho poden ser els contes. D’aquests textos, gaudim de traduccions recents fetes per Joan Ferrarons i Anna Punsoda publicades a editorials com Club Editor, Angle Editorial, Comanegra, Flaneur o Ela geminada. És molt important que llegim el Kafka que ens brinden aquestes noves publicacions. Només així, descobrirem un Kafka que juga amb el llenguatge, amb el doble sentit de les paraules i dels efectes. També amb històries divertidíssimes i tronxants. Kafka no és un autor d’idees, és un gran escriptor d’arguments, personatges i faules. El millor que podem fer és descobrir-lo tal com és. Un autor fascinant, lúcid i divertit. Complex i profund.

Avui a les 19 h a La Central del Raval el pòdcast Mentrimentres organitza la celebració del centenari de l’autor. Per a l’acte, han convidat al traductor de l’alemany i de l’ídix, Joan Ferrarons, i a Inés García, traductora de l’alemany i de l’islandès. Els dos especialistes conversaran sobre la vigència de Kafka i com la lectura dels textos de l’autor encara ens fascina. Molt probablement, perquè els mites que va crear són la base del nostre món capitalista.

Bernat Reher i Joan Ferrarons al Vostè Primer

Enregistrament de l’acte