Caravaggio 2025

Roma, 6 de març de 2025

Cita ineludible per a qualsevol seguidor de Caravaggio. Avui, dijous 6 de març de 2025 els màxims especialistes s’han reunit en la presentació oficial de l’exposició Caravaggio 2025: era un secret de domini públic, i finalment ja en coneixem tots els detalls, i la mostra està en marxa. L’exposició se celebra al Palazzo Barberini (Roma), la data oficial d’inici és demà, divendres 7 de març i es podrà visitar fins al 6 de juliol (per dotze dies no ho han pogut fer coincidir amb la data de la mort).

Maria Cristina Terzaghi esperava, solitària, l’inici de la roda de premsa. És segurament la investigadora més influent en l’actualitat dels estudis caravagescos. Els seus textos han estat fonamentals els darrers anys, no només per a la verificació de noves obres, sinó també per aportar informació de primer nivell. Ella s’ha fet càrrec de redactar el catàleg, amb una desena d’intervencions, en el qual hi ha també un escrit inicial de Keith Christiansen, que defensa que el catàleg també és la darrera gran monografia publicada.

Els quadres de Caravaggio són fascinants, i les seves històries, també. A la presentació, Thomas Clement Salomon, director del Palazzo Barberini, s’ha posat la medalla de poder fer retornar la Santa Caterina d’Alexandria al Palazzo Barberini, on havia estat fins al 1934: «Així la podem comparar amb la nostra Judit (personatge protagonista de Judit decapita Holofernes, i amb la Maria Magdalena vinguda de Detroit). La primera aliança que van fer des del Palazzo Barberini, la Galeria Nacional d’Art Antic, va ser agrupar-se amb la Galleria Borghese i amb la seva directora, Francesca Capelletti. Finalment, són 24 els quadres exposats, organitzats cronològicament, resevant el final per al Martiri de Santa Úrsula (1610) conservat a Nàpols. Segurament, aquest sigui un dels quadres que ha viatjat més els darrers anys; fa res era a Londres, i ha patit una restauració important.

Fins ara hi havia algun dubte dels quadres, però amb la presentació d’avui s’han esvaït tots els dubtes. Dels quadres que han pogut aconseguir de fora de Roma, hi destaquen: Mondafrutto (1596, The Royal Collection), I Bari [Jugadors de cartes] (1596-7 c, Kimbell Art Museum), I Musici (1597 c MET), San Francesco d’Assis in estasi (1596-7 c, Wardsworth Atheneum Museum of Art) Marta i Maria Magdalena (1598 c, Detroit Institute of Art), Santa Caterina d’Alexandria (1598-9, M.N. Thyssen-Bornemisza), La Cattura di Cristo (1603, National Gallery of Ireland), San Giovanni Battista nel deserto (1602-4, The Nelson-A Museum of Art, Kansas), Sopar d’Emmaús (1606, Pinacoteca di Brera), Ecce Homo (1606-1609), Retrat del cavaller Malta (1607-8, Uffizi), Martiri de Santa Úrsula (1610, Nàpols) i Flagel· lació de Crist (1607, Capodimonte).

A la roda de premsa ja s’han aplegat centenars de persones. Periodistes, però no només. S’ha anunciat que faran possible la visita de l’únic Caravaggio pintat en un mural, situat al Casino di Villa Boncompagni Ludovisi, a Roma. S’ha insistit que, en any del Jubileu, no es volien treure els quadres de les esglésies. L’objectiu, ha dit Clement Salomon, ha estat fer venir els quadres triats «amb criteri quirúrgic». Durant el torn de preguntes tothom ha disparat contra l’Ecce homo: demanant-ne una datació més concreta, o fins i tot discutint-ne l’autenticitat. Els comissaris volen fer-lo dialogar amb el quadre napolità de Flagel· lació de Crist.

S’han venut ja 60.000 entrades. La mostra serà multitudinària, encara no hi ha cap dia exhaurit perquè a cada franja deixen entrar molta gent. Cal revisar-ho abans, però, perquè hi ha dies que la mostra no està oberta al públic. Ens han fet saber que per 150.000€ us poden fer una visita (viatge) en exclusiva (màxim 25 persones). Volen tancar l’exposició sabent-ne més coses. Capelleti ha acabat dient: «Avui al matí, abans de venir aquí a la roda de premsa, he necessitat passar per la sala d’exposicions per comprovar si tot era un somni o bé era cert que tots els quadres hi eren: Hi són!».

Un no pot deixar de pensar en l’any 1951 i la gran mostra a Milà de Caravaggio. Roberto Longhi va aconseguir una cosa impensable, i va posar la primera pedra del que ara es pot visitar a Roma.

Imatges de Simone Geri di Bardi: