Joan Brull i el simbolisme català
Berta Galofré / Una aproximació al simbolisme català a través de Joan Brull i la seva Fantasia.
Sin categoría
Encarar temps uranians: Sobre l’electricitat que ens travessa
La Plotina / Encetem una tirada d’articles dedicats a analitzar el cel i les estrelles de l’orient més llunyà fins a l’occident més pròxim. Comencem per aquest mes de novembre, amb claus per encarar-lo de la millor manera possible.
M265 Carlota Gurt
Bernat Reher /«Biografia del foc» és el darrer llibre de Carlota Gurt i ha passat per Mentrimentres per disseccionar aquest llibre de contes
M264 Tennessee Williams
Bernat Reher / Tennessee Williams no ha desaparegut mai de les cartelleres teatrals catalanes. I ara se’l torna a traduir i a publicar. Un fet insòlit i que hem de celebrar. Per una banda, Adesiara n’ha publicat ja un parell: «Un tramvia anomenat Desig» i la «Gata sobre una teulada de zinc calenta». Les dues traduccions de Joan Sellent. En publicarà una tercera, i serà «El Zoo de vidre» i la traducció la farà en Jordi Vilaró. Ell també ha prologat el primer volum de «Teatre Maleit» que ha traduït Marc Rosich a Prometeu. A l’espera del segon volum, avui hem parlat amb el Jordi, que es va doctorar amb la tesi «L’amabilitat dels desconeguts: Tennessee Williams a Barcelona durant el franquisme».
La memòria mortal de ser un nen
Bernat Reher / Fa poc em va arribar a les mans El vas de plata d’Antoni Marí en la primera edició de 62, que posteriorment ha reeditat Tusquets. El text va merèixer el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi de la Crítica Serra d’Or el 1991. Té dues parts i totes pivoten sobre les obres de la misericòrdia. ‘Visitar els malalts’ és el sisè relat, però va ser el primer a concebre’s i a publicar-se a El Periódico. Posteriorment, va sorgir el llibre. Va ser bonic identificar que l’estructura de la primera part del llibre ‘Obres de la misericòrdia corporals’ es podia llegir en paral·lel al gran Caravaggio de Pio Monte della Misericordia de Nàpols. En el quadre, però, s’ha de tenir la vista molt entenada per identificar el malalt que apareix a l’esquerra inferior del quadre, d’amagat, i en un pla per darrera de l’escena principal que representa l’obra de la misericòrdia de vestir els malalts.
M250 Dolors Oller
Bernat Reher / Celebrem els 250 capítols amb Dolors Oller, catedràtica de Teoria de la Literatura de la Universitat Pompeu Fabra. Repassem els seus textos crítics. L’any 2021 va publicar «Pel camí de Carner», i anteriorment havia aplegat els seus textos en dos volums: «Aprendre de la lletra» i «Accions i intencions». Ara prepara un llibre sobre Gabriel Ferrater. Parlem d’estructuralisme, de crítica de la crítica, de Carner, de Ferrater…
M229 Jordi Ibáñez
Bernat Reher / Jordi Ibáñez, professor d’Estètica de l’UPF, torna a Mentrimentres. I ho fa per parlar del seu llibre «Ferrater i la política», publicat per Edicions del Molí de Dalt. Un llibre interessantíssim que ha passat desapercebut durant l’any Ferrater, i que planteja la visió de G.F. respecte a l’esquerra i el catalanisme.
Parlem també dels seus altres mestres, Valeriano Bozal, i Eugenio Trías. Això necesàriament implica parlar de Brecht, psicoanàlisi, Goethe, Thomas Mann i moltes d’altres coses.
Sobre Bozal ha publicat un article recullit a «En torno al arte» (2023, La Balsa de la Medusa) i prepara un text sobre el jove Eugenio Trías.
M217 El meu mestre, Esteve Miralles
Bernat Reher / Esteve Miralles passava pels micròfons de Mentrimentres per celebrar el Sant Jordi de 2021, el Sant Jordi postpandèmic. D’angoixa i pietat pandèmiques n’ha parlat fa poc en l’article publicat per la Revista d’Estudis Escènics, i hem aprofitat per incloure les aquestes reflexions a l’entrevista que li hem fet a Mentrimentres en motiu de la publicació de “El meu amic”.
M120 Aristotèlicament poètics
Berta Galofré / Quart episodi que parteix de la Bernat Metge Essencial. Amb Xavier Riu. Poèticament habita l’home, diuen. En aquesta ocasió ens embranquem a l’enigmàtic món que suposa la poètica i a la seva particular eloqüència. I ho fem llegint atentament Aristòtil, tot parant atenció als conceptes principals de la seva «Poètica», el primer tractat de teoria literària.