El vol de la consciència literària

Els grans sistemes de la raó occidentals, com els de Plató, Aristòtil, Sant Tomàs, Kant o Hegel, ens presenten una realitat estructurada, donada i a l’abast de la raó; només ens cal alçar la nostra mirada intel·lectual a les exigències que la veritat reclama i, pam, ja hem copsat el món. Aquests grans sistemes de la raó ens prometen que, una vegada recorreguts els seus camins, ens espera la veritat mateixa. I és precisament aquesta gran promesa de veritat el gran i poderós Goliat que la filosofia contemporània ha combatut amb tots els seus esforços i tenacitat.

Joan Rius escriu en l’àmbit de la crítica literària a la revista «La Lectora» i aquest és el seu primer assaig publicat. | Fotografia cedida per l’autor.

Nietzsche ha estat el principal filòsof que ha posat veu a aquesta gran crítica de la tradició, tot apuntant a una realitat fugissera i esmunyedissa, que, amb picardia, mai s’acaba de deixa aferrar per la raó. El món es presenta amb una lleugeresa de ballarí, o amb la ingravidesa d’un vol de papallona: aliè a la humanitat, de la que sempre s’esmuny. És precisament a través d’aquesta reflexió que el llibre «El vol de les papallones» de Joan Rius explora aquesta escletxa en la història de la filosofia i, sobretot, el seu impacte en les formes de la literatura.

La literatura com a eina per comprendre el món

Tanmateix, seria massa simplista dir que la filosofia i les noves corrents de pensament dicten les formes i necessitats de les noves corrents de la literatura. Com si la literatura fos només una manera de posar en pràctica (en forma de producte de consum i d’entreteniment) els designis de forma i contingut dictats des de la filosofia! Joan Rius ens mostra com, de fet, va ser la literatura que va mostrar la sortida del camí sense sortida en què s’havia encallat la filosofia occidental.

La filosofia havia cregut dominar el món fins a tal punt que només quedava posar-ho en paraules i, llavors, havia de quedar establerta com a veritat, com una llei escrita i inamovible. “El llenguatge del coneixement fingeix una identitat entre llenguatge i realitat”, ens recorda Joan Rius. Tanmateix, la realitat s’ha revelat més fugissera que qualsevol intent per estructurar-la; i el que ha fet caure definitivament tot aquest castell de cartes és la certesa del fet que el llenguatge és incert: és un ens viu que no només és usat per dir i significar, sinó que ens parla i ens identifica, i evoluciona amb la mateixa velocitat amb la què el món avança i les relacions humanes es transformen. El pal de paller i la columna vertebral de tot coneixement s’ha revelat, així, amb una força pròpia inesperada, viu i lleuger com un vol de papallona.

La Biblioteca Dedalus publica assaigs sorgits a través dels seminaris de l’Escola Bloom, com és el cas de «El vol de les papallones» | Periscopi

I en aquest camí sense sortida, en el que el llenguatge ja no pot ser l’eina amb la qual el coneixement podia confiar, apareix la literatura: un camp immens per explorar i jugar i veure com el llenguatge mateix és representació, joc, relació, evolució, tranfsormació… Una anàlisi que Joan Rius porta al límit: “la literatura és un d’aquests discursos, i assumeix sense recança que la realitat humana és representació, i el llenguatge de la representació és un joc infinit de miralls.”

Terra incognita

El coneixement enceta així un nou recorregut, però, lluny de ser un nou inici en la ja desgastada cerca per la veritat i de la realitat, té davant seu un territori inexplorat: la literatura. Aquest nou punt de partida dona accés a un territori verge que no ha estat i no pot ser pavimentat o delimitat pels deliris de coneixement racional dels homes. I és que en la literatura no hi ha una relació mestre-alumne; sinó un lector que és igual o més creatiu amb la seva pròpia imaginació que el mateix escriptor. I mentre que en la filosofia s’estableix una frontera clara entre veritat i falsedat, la literatura és inesgotable i les seves metàfores sempre estan obertes a la mirada subjectiva dels lectors. És per això que Rius afirma que “la vivesa d’un text literari no rau en la força amb què s’afirma com a significat, sinó amb la gràcia amb què s’esmuny de la interpretació unívoca”.

Amb aquesta reflexió a la motxilla, Joan Rius s’endinsa amb valentia en la selva de la crítica literària, no només posant en relleu propostes conscients del repte que suposa escriure literatura sobre aquestes arenes movedisses del pensament, sinó que també ens proporciona algunes eines per poder-nos situar en algunes corrents metaliteràries. El vol de les papallones és, doncs, en última instància, un kit de supervivència pràctica per sobreviure entre els monstres i les meravelles del món de la creació literària i de la imaginació fugissera.