Els orígens del republicanisme a Mallorca

Per acabar l’any, trobem una nova entrega de la col·lecció Panorama de les Illes Balears de l’Editorial Lleonard Muntaner: Els orígens del republicanisme i el primer moviment obrer a Mallorca (1849-1868), de l’autora Catalina Martorell Fullana. La monografia va ser finalista del IX Premi Font i Roig d’Assaig 2023 per l’ajuntament de Maria de la Salut (Mallorca). 

En línies generals, l’obra, de manera molt precisa, ofereix al lector el naixement del primer republicanisme mallorquí, basat en els ideals democràtics, així com els seus espais de sociabilitat, la difusió de la premsa i la introducció de les idees lliurepensadores. És indubtable la recerca de personatges importants, centres socials i fonts primàries relacionades amb el tema del republicanisme a Mallorca a mitjans del segle XIX.   

Tenint en compte la temàtica, cal destacar la desafortunada poca producció sobre l’origen del republicanisme a Mallorca o a les Illes Balears, tot i que cal entendre la situació de censura i repressió que van patir les idees republicanes. Per consegüent, aquest factor es trasllada en una dificultat afegida pels historiadors i historiadores que volen tractar-ho. 

En tot cas, aquesta obra demostra una anàlisi exhaustiva sobre el tema que permet obrir noves vies d’investigació. No només trobem els noms dels primers personatges importants involucrats en el naixement del republicanisme sinó que també els seus vincles o tractes amb personatges d’altres territoris espanyols, fet que demostra el teixit estatal de diferents grups amb objectius comuns. 

Indubtablement, un dels punts més interessants del monogràfic és conèixer la difusió de les idees republicanes cap a la societat, la seva transmissió i els espais de sociabilitat. En altres paraules, en aquest període en el qual ens centrem, abans del Sexenni Democràtic, el republicanisme no presentava un terreny plàcid per la seva expansió, per tant, conèixer de primera mà i amb la claredat que presenta l’autora les diferents formes de circulació, així com els seus espais ajuda a tenir una visió molt més general de l’escenari polític i social en el qual ens trobem.

Així doncs, el petit nucli de demòcrates republicans concentren la seva presència en les redaccions de diaris, societats secretes o entitats educatives com El Círculo Mallorquín, l’Ateneu Balear, el Casino El Amparo, l’Acadèmia Instructiva d’Artesans i Can Villalonga-Escalada. Tots aquests centres demostren tenir una importància rellevant com espai per la difusió del primer republicanisme mallorquí. I, no ens podem oblidar de la importància de la premsa en aquesta equació. Els títols més destacables són: El Iris del Pueblo (primera etapa, 1855), El Amigo del País (1861-1862) i El Porvenir (1866). Com podem observar, les seves temporalitzacions són un reflex de la censura que van patir les idees republicanes i les seves dificultats. A través dels articles, es projectaven els objectius principals: la lluita social, la instrucció del poble, la igualtat social i la llibertat de cultes. 

Segons el meu parer, l’obra de Catalina Martorell significa un punt de partida important per continuar la investigació del primer republicanisme a Mallorca que neix l’any 1848 i va assolint una forma més completa cap a l’arribada de la Primera República l’any 1873. Els espais socials que es mencionen, els títols periodístics que es desenvolupen i el tractament dels personatges demostren les vies per les quals es van confeccionar les idees republicanes a Mallorca. A més, tota aquesta informació es pot entendre com la primera pedra per futures comparacions amb altres territoris de l’estat espanyol. En definitiva, la recerca d’aquest llibre ens acosta a conèixer d’una manera molt acurada el naixement del primer republicanisme a Mallorca.