La literatura de Predrag Matvejević

L’altra Venècia, traduït per Pau Sanchis és el primer llibre traduït al català de l’autor croat, Predrag Matvejević. Conegut pel seu Breviario Mediterráneo publicat per Anagrama i Destino, el llibre es arribar a comercialitzar als quioscos. Pretextos en va publicar, en castellà, una edició d’aquest títol que ara podem llegir en català, l’any 2003. La nova edició, ha recuperat les imatges originals del Museu Correr de Venècia, fet que cap edició té (ni les múltiples edicions italianes, ni les croates, ni cap traducció). A més, filològicament, Pau Sanchis ha fet una tasca precisa d’identificar les diferents modificacions que Matvejević, així com el seu traductor a l’italià, Giacomo Scotti, han introduït.

La literatura de Matvejević va acompanyada de noms com Raffaele La Capria o Claudio Magris, i no és un fet anecdòtic. Es tracta d’una generació d’amics que compateixen certes conviccions del paper de la literatura que intentaré desenvolupar esquemàticament.

A Breviario Mediterraneo (Anagrama, Destino), Nuestro pan de cada día (Acantilado) o L’altra Venècia (LaBreu) la tensió entre la informació i el relat és constant. Passa també en els textos menys coneguts de Magris: El anillo de Clarisse (Cátedra Félix Huarte) i també el monumental assaig Lejos de dónde. La Capria, a l’Harmonia perduta fa el mateix. Són textos que fugen de l’article acadèmic i que respecten una certa progressió textual gràcies a imatges i anècdotes. Els libres acaben adoptant una forma que està a mig camí entre l’assaig i la «prosa postmoderna» (així en parla Magris de La Capria i Matvejević).

La crisi del coneixement. Es tracta d’una recerca epistemològica de l’espai: els espais són testimonis de cultura. La Capria necessita documentar què ha passat amb Nàpols partint de la metàfora del mar napolità, utilitzada en tota la seva obra; Magris amb el Danubi; Matvejević amb l’Adriàtic i el Mediterrani. L’espai immaterial es transmet per l’aigua, ja ho veieu.

La descripció, és la nostra millor eina. L’experiència és descriptiva. Matvejević li diu a Scotti, el seu traductor italià a l’epíleg que inclou LaBreu, que escriu com pinten els impressionistes: no fa escriptura pleinairista, escriu sempre des del record d’haver vist i viscut. L’escriptura és la medicació ideològica d’allò vist, és sempre una imaginació.