Orientalismes

Dues editorials, amb un marge de temps força curt, s’han prestat a publicar dos llibres que dialoguen entre ells. Parlo d’Orientalisme d’Edward W. Said amb traducció de Josep Mauri i Dot a Tigre de Paper (publicat originàriament el 1978) i Orientalisme i Orientalisme invers de Sàdiq Jalal Al-Àzem publicat Pol·len Edicions i Èter Edicions amb traducció de margarita Castells Criballés (publicat l’any 1997 i revisat el 2004).

De fet, el segon text és una resposta integra al primer text. Edward W. Said pot ser més conegut o menys, el cas és que hi arribem per dues vies poc ortodoxes: el postfaci que publica a Mimesis d’Erich Auerbach (1953), i el text Sobre l’estil tardà (2006). Dit d’una altra manera, el Said autor d’Orientalisme, per a nosaltres, és un perfecte desconegut.

El text que acompanya Mimesis d’Erich Auerbach és una glosa a l’autor, mentre que el segon, Sobre l’estil tardà és un homenatge singular a Adorno. El més singular del primer, és la gran defensa al projecte de Weltliteratura a partir del llibre d’Auerbach, i més singular és encara, el comentari que fa dels textos de Goethe com el primer autor d’aquesta “convicció que va dur les literatures nacionals a estar substituïdes pel que va anomenar Weltliteratura”. Per tant, el primer Said se’m presenta com un defensor de l’herència goethiana d’un projecte transfronterer que s’interroga per la metodologia amb la qual llegir la literatura. Es tracta però, d’una proposta, si ho podem dir així, continuista. Els noms que cita Said són: des de Goethe i Vico, a Karl Vossler, Leo Spitzer i Ernst Robert Curtius. Per tant, el meu primer Edward W. Said clarament és autor totalment inserit en l’estudi de les humanitats, i em permetreu que digui, occidentals.

Sabiem que hi havia un Edward W. Said autor de Out of place (1999) i Orientalism (1978). Sabia que el segon responia a unes memòries de l’autor, mentre que el segon era el seu text de referència.

A tot això, és curiós què en diu Said de Goethe, del qual podem llegir el famosíssim Divan occidental-oriental on reforça una lectura del clàssic alemany. Recentment, podem llegir una nova versió de Feliu Formosa Elegies romanes. En aquest capítol ens preguntàvem per la vigència de Goethe justament amb la traductora al castellà i especialista en l’autor, Helena Cortés.