«Wicked» a l'anglesa

Adesiara va publicar, El meravellós bruixot d’Oz de Lyman Frank Baum amb traducció de Dolors Udina. L’autor, entre el 1900 i el 1919 va publicar una vintena de llibres sobre el màgic món d’Oz. Com passa, sempre que el material és anglès és fantàstic i meravellós i se n’han fet desenes de versions i adaptacions. Ara, la més coneguda, és el musical Wicked, que s’ha estrenat com una pel·lícula.

El musical compost per Stephen Schwartz es va estrenar el 2003 als Estats Units protagonitzat per les actrius que el van dur a la fama: Idina Menzel i Kristin Chenoweth. I ara se n’ha fet una pel·lícula en dues parts, i ara s’ha estrenat la primera. Per tant, l’any vinent, qui vulgui podrà veure el musical (que dura unes tres hores) o també la pel·lícula (que tota sencera en durarà unes sis). Més enllà de la fascinació pel verd, per les bruixes, i per les cançons que ensenyen a totes les escoles per formar actors de musical en català (sic), la pel·lícula revela un parell de detalls curiosos.

El primer és la necessitat de dotar de complexitat l’argument que el musical resol amb efectivitat i rapidesa. Que la protagonista Elphaba només volia acompanyar la seva germana a la Universitat, en la pel·lícula està molt més mastegat. L’atemptat contra els animals es nodreix d’un parell més d’escenes que no existeixen al musical, aquí té molt més pes. Podria semblar que la pel·lícula volia subratllar el pòsit animalista i ecologista però tampoc ho fa amb escreix. Per tant, i primera conclusió, trobaven que l’argument no estava del tot ben dibuixat i han necessitat una pel·lícula per fer-ho.

Per d’altra banda, han augmentat significats. S’han mirat amb detall qüestions que al musical no tenen cap mena d’importància. Per dir-ho amb percentatges, al musical es passen les tres hores cantant, i a la pel·lícula, de les tres hores de la primera part, canten una horeta i la resta parlen. M’he fixat en una escena molt curiosa, i que se m’ha presentat com una revelació. L’altra protagonista, la Glinda, arriba en vaixell a la Universitat. Luxosa, sí, com no podria ser menys. Però en aquests deu segons que dura l’escena, s’acomiada dels pares. D’això, evidentment no en tenim res al musical. El pare és Kenneth Branagh. Vull dir, evidentment que no l’és. És un tal Adam James. En tot cas, va disfressat de Kenneth Branagh fent de Hamlet. I jo que em pregunto, han volgut sumar-hi una capa de significació en la qual les dues protagonistes representen dues maneres d’entendre el musical? La britànica i l’anglesa? El lirisme d’una, la suposada modernitat de l’altra?

Fixeu-vos com no soc l’única persona al mon preocupada pel pare de la Glinda.

https://www.reddit.com/r/wicked/comments/1d1mf5w/what_do_we_know_about_glindas_upbringing/?rdt=48224